Alliberament d’un xoriguer a l’escola

xoriguer2

Avui a l’escola han vingut dos agents rurals que treballen al bosc i al camp. Cuiden els animals, vigilen que no hi hagi incendis, que les persones no embrutin, ni cacin o pesquin sense permís…

També investiguen com s’ha produït un foc: per culpa dels cables d’electricitat, dels vidres que hi ha per terra, de puntes de cigarret…

xoriguer1

Han vingut a celebrar el començament de curs amb un animal salvatge: un ocell rapinyaire que es diu xoriguer.

Els agents han explicat que per diferenciar la femella del mascle cal mirar si té taques  (femella) o si té el cap i la cua grisos (mascle). També es femelles són més grans. Aquest animal caça animals petits com ratolins, sargantanes, algunes serps… Als xoriguers els agrada caçar en llocs oberts com camps, més que no al bosc perquè els arbres i les plantes els tapen les preses. Quan les veuen agiten les ales i es queden quiets i això es diu aleta.

Des  de que van trobar el xoriguer petit que era un pollet el van estar preparant i cuidant per deixar-lo anar a l’aire lliure. Com que és un animal salvatge no està acostumat a les persones.

L’ocell que han tret de la capsa era una femella. Quan l’han deixat lliure ha xocat amb la reixa del pati però després se n’ha anat volant.

Hem preguntat als nens què els havia semblat la visita i tots ens han dit que havia estat bonica, interessant i original.

Hem entrevistat al César, l’agent que ens ha fet les explicacions:

– Quants anys fa que el teu company i tu esteu treballant com agents rurals?

– Fa nou anys.

– Quina ha estat la millor experiència en el vostre treball?

– Quan vam trobar una balena de vuit metres, petitona, al mig del mar. També vam agafar un tauró molt gran. Uns pescadors havien tirat una xarxa al mar i s’havia enredat a la xarxa. El tauró es va morir i el van portar a la universitat de Mataró per estudiar-lo.

Aquesta visita ens ha agradat molt a nosaltres i a tots els de l’escola i hem après moltes coses de la natura.

Anna Montasell,  Aina Gris i Sergio Vilches

fotos de l’acte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *